Dia: 11 de novembre de 2024
Lloc: Sala de Juntes de la FDET
Hora: de 17h a 18h

Ponència: “Seguretat? Control? Dissuasió? Les funcions dels escorcolls amb nu integral en els centres penitenciaris catalans”

Cristina Güerri és Doctora en Dret i professora Tenure Track en Criminologia a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona). Anteriorment ha estat investigadora postdoctoral Juan de la Cierva a la Universitat de Màlaga (2020-2022) i investigadora predoctoral FPU a la Universitat Pompeu Fabra (2015-2019). La seva recerca s'ha centrat en l'estudi dels sistemes penitenciaris des d'una perspectiva criminològica. En aquesta línia de recerca, ha tractat temes diversos com el rol dels funcionaris d'interior, la percepció de les persones preses de la seva qualitat de vida a la presó, la supervisió de la presó, els escorcolls amb nu integral a persones preses o, més recentment, la situació de les persones estrangeres en les presons espanyoles.

Extracte: Els escorcolls amb nu integral són, d'acord amb la normativa penitenciària, una mesura de seguretat interior per a aconseguir el bon ordre penitenciari. No obstant això, aquesta mateixa normativa reconeix l'especial afectació dels nus amb escorcoll integral a la dignitat i la intimitat de les persones preses i, per això, restringeix els supòsits en els quals poden emprar-se i estableix un procediment que s'ha de seguir per a respectar aquests drets. La literatura prèvia ha estudiat la regulació legal i la jurisprudència sobre els escorcolls amb nu integral a Espanya. No obstant això, desconeixem com és la seva pràctica. La recerca que es presenta en aquest seminari estudia la pràctica dels escorcolls amb nu integral a les presons catalanes a partir de dades originals proporcionades per l'administració penitenciària. En concret, s'examinen la freqüència i els supòsits en els quals s'empren els escorcolls amb nu integral, així com els resultats que aquests proporcionen. A partir dels resultats obtinguts es qüestiona quina funció compleixen els escorcolls amb nu integral en la pràctica penitenciària.

Dia: 10 de març de 2025

Lloc: Sala de Reunions 1.32 FDET

Hora: de 17h a 18h

Ponència: “Tertul·lià i els processos judicials contra cristians. Degut procés, conflicte religiós i retòrica jurídica”

Álex Corona Encinas és Professor Permanent Laboral a l’Àrea de Dret Romà de la Universitat de Valladolid. És doctor en Dret amb menció internacional per la mateixa universitat (2020). La seva recerca se centra en el Dret i el pensament polític tardoromans, especialment en les interseccions entre el Dret romà i el cristianisme primitiu. És autor de la monografia Institucions polítiques municipals durant el regnat de Justinià I (527-565): un estudi històric-jurídic (Dykinson, 2021) i ha publicat nombroses contribucions en revistes especialitzades i obres col·lectives. Ha participat en projectes de recerca a nivell nacional i internacional i ha realitzat estades de recerca en diverses institucions, com Keio University (Japó), Universiteit Gent (Bèlgica), Uniwersytet Jagiellonski w Krakowie (Polònia) i la Ludwig-Maximilians-Universität (Alemanya). Ha estat ponent en congressos i seminaris nacionals i internacionals sobre Dret romà, Història del Dret i Història Antiga. En l’àmbit docent, ha impartit assignatures com Dret Romà, Dret Privat Comparat i European Legal History a la Universitat de Valladolid i la Universitat de Navarra.

Extracte: L’obra del teòleg llatí cristià Tertul·lià és d’interès per a l’estudi de l’esfera processal en la societat romana. En tractats com Ad Nationes o Apologeticum, l’autor nord-africà aborda qüestions relatives a la naturalesa dels processos contra cristians a la Roma imperial. En aquests casos, Tertul·lià denuncia l’anomalia que suposa la inversió de bona part dels principis processals propis del Dret romà. A través d’un discurs forense estructurat que no renuncia a la brillantor retòrica, el pensador cartaginès exposa la contradicció en la lògica dels jutges romans i argumenta que els cristians són jutjats sense garanties ni investigació adequada, i que la manca de proves revela l’arbitrarietat del sistema. Així mateix, qüestiona la validesa d’aquelles lleis considerades injustes, assenyalant que criteris com la seva antiguitat o l’autoritat responsable de la seva promulgació no són suficients per determinar-ne la legitimitat. En definitiva, una aproximació a la producció textual de Tertul·lià reflecteix la seva originalitat en emprar conceptes i raonaments jurídics per defensar la fe cristiana i denunciar la iniquitat del procés, alhora que ajuda a analitzar la situació social i jurídica de les comunitats cristianes a la Roma preconstantiniana.

Dia: 16 de desembre de 2024
Lloc: Sala de Juntes de la FDET
Hora: de 17h a 18h

Ponència: “La Unió Europea i els processos de secessió"

Núria González Campañá és, des del 2021, Professora Lectora de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, institució a la qual es va vincular el gener de l’any 2020 amb una beca de recerca postdoctoral després d’haver-se doctorat en Dret per la Universitat d’Oxford el 2019 (gràcies a dues beques de la Fundació Rafael del Pino i de la British Spanish Society). Prèviament havia obtingut un Màster en Dret i Relacions Internacionals a The Fletcher School, Tufts University (gràcies a una beca de la Fundació “la Caixa”) i s’havia llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona (amb premi extraordinari de llicenciatura). Les seves principals línies de recerca són: 1) Autodeterminació i secessió en dret constitucional espanyol, comparat i de la UE i 2) Democràcia constitucional, Estat de Dret i independència judicial en dret espanyol i europeu. A més d’haver estat membre de l’equip de treball en projectes de recerca nacionals, ha estat també membre del projecte europeu “Democratic Efficacy and the Varieties of Populism in Europe”, liderat pel Prof. Boda Zsolt, de l’Institute for Legal Studies (Budapest) i finançat per la Comissió Europea en el marc del programa Horizon 2020 (des del 2018 fins al 2022). Actualment és membre del Grup d’Estudis de Democràcia i Constitucionalisme (GEDECO) i del “core team” de la càtedra Jean Monnet en Democràcia Constitucional Europea (EUCODEM) de la Universitat de Barcelona, liderats ambdós pel Prof. Josep M. Castellà. També és investigadora associada júnior de la Fundació Giménez Abad.

Extracte: En aquest seminari s’abordarà el fenomen de la secessió dins dels estats membres de la Unió Europea. Es partirà d’un argument pràctic: com ha actuat la UE en casos de secessió (o intent de secessió) en el passat? S’analitzaran casos recents a l’interior de la UE (Escòcia i Catalunya) i en països tercers (Montenegro). A continuació, s’analitzarà la postura jurídica que hauria de tenir la UE, ja que, encara que el seu posicionament pugui deure’s a raons d’interès polític, la UE és una comunitat fundada en el Dret que ha de poder justificar la seva actuació sobre la base dels tractats i els principis que els informen.

Dia: 3 de febrer de 2025
Lloc: Laboratori del Departament de Dret (2.30)
Hora: de 17h a 18h

Ponència: “Els presoners de guerra en el conflicte Rússia-Ucraïna: És efectiu el Dret Internacional Humanitari?”

Paula Cisneros Cristóbal és Doctora en Dret per la Universitat de Saragossa. Actualment, és Professora Ajudant Doctora al Centre Universitari de la Defensa (Acadèmia General Militar) i membre efectiu del Grup de Recerca Japó. Té un Grau en Dret, un Màster en Unió Europea, un Màster en Estudis Japonesos, un Màster en Advocacia i un Màster de Professorat. Ha estat becària del Programa MIRAI del Ministeri d'Afers Exteriors del Japó en matèria de Defensa. Va iniciar la seva carrera investigadora amb un contracte de dos anys (2014-2016) en el marc del projecte europeu PPI4Waste de la Comissió Europea (H2020). Ha estat docent de Dret Internacional Públic i Institucions de la Unió Europea a la Facultat de Dret de la Universitat de Saragossa (2018-2022); així com professora de Dret al Centre d'Estudis Universitaris - URJC (2022-2023); UNIR (2022-2023); Universitat Europea (2023); i a la Facultat d'Empresa i Gestió Pública de la Universitat de Saragossa (2023-2024). És autora de diverses publicacions vinculades a l'àmbit del Dret Internacional Públic (Relacions Unió Europea-Japó; Acords Comercials de la Unió Europea; Relacions Exteriors del Japó; Seguretat i Defensa; Dret Internacional Humanitari) i ha realitzat diverses estades de recerca (Universitat de Saitama; Universitat de Lorraine; Universitat de Lleida).

Extracte: Des de l’inici de la guerra entre Rússia i Ucraïna, una de les qüestions que ha provocat més preocupació és el compliment (o incompliment) de les disposicions del Dret Internacional Humanitari per part de tots dos estats. En aquest seminari es pretén posar el focus en les condicions dels presoners de guerra en el conflicte russo-ucraïnès i el respecte pels seus drets com a combatents. L’objectiu és fer èmfasi en el règim jurídic de protecció de les persones amb l’estatut de presoner de guerra, correlacionant-lo amb el mateix estatut de combatent. En el marc de l’estudi de tots dos estatuts, s’analitzaran situacions específiques del conflicte Ucraïna-Rússia en què hi ha dubtes sobre si els participants en les hostilitats tenen o no dret a la protecció atorgada per l’estatut de presoner de guerra (els integrants del Regiment Azov, el Grup Wagner, els membres de la Legió «Llibertat de Rússia», els membres del Cos de Voluntaris Russos, així com els combatents estrangers pro-Ucraïna), reflexionant sobre el compliment del Dret Internacional Humanitari en el marc del conflicte i prenent com a punt de partida les dades a les quals es té accés sobre la situació dels presoners a tots dos bàndols.