Dia: 16 d'octubre de 2023

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: de 17h a 18h

Ponència: "La transmissió de la delació en el dret civil català. Implicacions civils, registrals i fiscals"

Enrique Peruga Pérez, investigador predoctoral a temps complert al Departament de Dret Privat de la Universitat de Barcelona. Actualment està treballant en la seva tesi doctoral sota la direcció de la Dra. Esther Arroyo Amayuelas. Amb anterioritat a l'inici dels estudis de Doctorat, va treballar com advocat al departament de Dret Procesal, Civil i Mercantil d'un gran despatx de Catalunya. La seva activitat investigadora es centra en el Dret Civil català, i més específicament, en el Dret de Successions, particularment des de la perspectiva comparada. Recentment ha realitzat una estància d'investigació predoctoral a la Ludwig-Maximilians-Universität (Múnich, Alemanya).

Extracte: El treball analitza la jurisprudència recent dels tribunals catalans i de la resta d’Espanya sobre la transmissió del ius delationis, és a dir, el dret a aceptar o repudiar l’adquisició d’una herència. L’estudi de la jurisprudència i de la doctrina recent revela certes disfuncions en l’estat actual de la regulació catalana. Entre d’altres, un resultat criticable de la normativa vigent és que dona preferència a la transmissió de la delació sobre la substitució vulgar. Els efectes negatius d’aquesta i altres disfuncions no només afecten al Dret Civil o de Successions, sinó també al Dret Tributari i al Dret Registral. Conseqüentment, es proposen algunes solucions sota la llum de la tradició jurídica catalana i del dret successori austríac. En particular, cal reflexionar sobre si no seria més adient que, en els casos de postmoriència del cridat, la substitució vulgar prevalgués de forma general sobre el dret de transmissió.

Dia: 20 de novembre de 2023

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: de 17h a 18h

Ponència: "Mecanismes per reduir la victimització secundària de les persones menors d'edat víctimes de violència sexual: aplicació pràctica de la prova preconstituïda en el context de la Barnahus"

Roser Casanova Martí, professora Lectora de Dret Processal de la Universitat Rovira i Virgili. És doctora en Dret per la mateixa universitat amb menció internacional (2014) i premi extraordinari de doctorat (2015). Ha participat en diferents projectes de recerca nacionals i internacionals. La seva activitat investigadora es centra principalment en matèria probatòria, a l'àmbit penal i civil, sent autora de nombroses publicacions, destacant la seva monografia “Les intervencions telefòniques en el procés penal” (edit. JM Bosch, 2014). Ha participat en diversos congressos i jornades científiques nacionals i internacionals en qualitat de ponent, comunicant i membre dels comitès d'organització. Així mateix, ha realitzat diferents estades de recerca a centres nacionals i estrangers: tres a l'Oxford University, England (2012, 2015 i 2019), una a la Università degli studi di Bologna, Itàlia (2013) i una a la Universitat Pompeu Fabra (2022).

Extracte: És inqüestionable que la violència sexual en tota la seva extensió és inadmissible, i encara més quan es dirigeix contra persones menors d'edat. Malauradament, les estadístiques revelen que una part molt important d'aquesta mena de violència és contra aquest col·lectiu tan vulnerable, dels quals només uns quants casos surten a la llum. Per propiciar que aquests fets s'expliquin i es denunciïn cal que hi hagi una justícia penal capaç de donar resposta a les necessitats d'aquestes víctimes. En aquest context, s’ha implantat a la província de Tarragona el projecte Barnahus, pioner a Catalunya i a Espanya, encarregat de la gestió i l’atenció als infants i adolescents víctimes d’abusos sexuals de manera coordinada entre tots els professionals que intervenen en aquests casos. La finalitat principal del treball de recerca que es presenta és examinar la reforma introduïda per la Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència contra la violència, que modifica la Llei d'Enjudiciament Criminal i introdueix ex novo l'obligatorietat de preconstituir la prova de la declaració de les persones menors d’edat en el procés penal i la seva aplicació pràctica en el context de la Barnahus.

Dia: 18 de desembre de 2023

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: de 17h a 18h

Ponència: "El contracte d'assegurança agrària i altres instruments de gestió del risc agrari a Itàlia i a Espanya. Problemes actuals i reptes de futur"

Teresa Franquet Sugrañes, professora de Dret Mercantil de la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV des de 1996 i doctora en Dret (2003) per la Universitat rovira i Virgili. Ha publicat en llibres i en diverses revistes científiques sobre temes relacionats amb els drets d'imatge, dret de societats, dret de la competència i dret d'assegurances. Recentment ha publicat a la RDM sobre la inducció a la infracció contractual i ha escrit capítols de llibre sobre el tema de l'assegurança agrària i sobre el paper del Consorcio de Compensación de Seguros. Precisament, sobre el tema de l'assegurança agrària ha realitzat una estada de 3 mesos a la Università degli Studi di Firenze (Itàlia), sota la tutela de la professora Sara Landini per realitzar un estudi comparatiu entre els dos països. En l'àmbit docent, ha impartit docència en diversos graus, llicenciatures, diplomatures, cursos d'especialització, cursos de doctorat i màsters nacionals sobre qüestions vinculades al dret mercantil.

Extracte: El sector agrari constitueix un sector estratègic que està cridat a alinear-se amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS), per tant, la PAC europea finança mesures adequades a aquests objectius. Entre d'altres polítiques, es donen suport als instruments financers que faciliten la gestió de pèrdues i danys econòmics en el sector agrari. En el Seminari es parlarà dels ODS, de la PAC Europea, del funcionament del contracte combinat d'assegurances agrícoles a Espanya i del model de gestió del risc italià a partir de la implantació de diferents mesures complementàries i es farà una avaluació d'aquestes mesures.

Dia: 22 de gener de 2024

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: de 17h a 18h

Ponència: "Virtuts i deficiències del model regulador jurídic-laboral espanyol del grup d'empreses"

Oriol Cremades Chueca, és actualment professor lector Serra Húnter de Dret del Treball i la Seguretat Social a la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). És doctor amb menció internacional en Dret Econòmic i de la Empresa per la Universitat de Deusto, la Universitat Pontificia Comillas (ICADE) i la Universitat Ramon Llull (ESADE-URL). La seva tesi doctoral sobre la identificació i fonaments jurídics de la responsabilitat laboral al grup d'empreses a Espanya va guanyar el Premi "Associació Espanyola de Dret del Treball i de la Seguretat Social" a la millor tesi doctoral defensada l'any 2020 i va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat de la URL. Amb anterioritat a l'inici de la seva carrera acadèmica, va treballar per reconeguts despatxos d'advocats i ha realitzat una estància d'investigació predoctoral de recerca a la Universitat Catòlica Portuguesa i una altra postdoctoral a la Universitat de Roma La Sapienza. Entre els seus interessos de recerca destaquen l'impacte de la fragmentació empresarial (grup d'empreses i red d'empreses) al Dret de Treball, el concepte d'empleador i les seves facultats, i el "Dret del Treball Digital" (en especial, l'ús dels dispositius mòvils personals pel treball -Bring Your Own Device-BYOD-, el dret de la desconnexió digital, el teletreball, i la inteligència artificial i el Dret Colectiu del Treball).

Extracte: El grup d'empreses, com a forma d'estructuració empresarial, és un èxit històric, en canvi, son indubtables els seus riscos i dificultats per part del Dret de regular-ho. En aquest sentit, malgrat que a tots els ordenaments i àrees del dret els hi és complexa la seva regulació, no tots els models reguladors del grup d'empreses són igualment eficaços, efectius i eficients. Partint d'aquestes idees, la ponència abordarà quin s'entén que és l'actual model regulador jurídic-laboral espanyol del grup d'empreses, ficant énfasi i contrastant les seves eventuals virtuts i deficiències. En particular, per un costat, seran objecte d'anàlisi els avantatges i riscos del grup d'empreses, i per tant, el tractament jurídic-legislatiu del grup d'empreses, així com la doctrina jurisprudencial espanyola del "grup d'empreses laboral".

Dia: 18 de març de 2024

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: de 17h a 18h

Ponència: "La dignitat humana com a dret: és possible una comprensió clara i aplicable del concepte, o es tracta d'una altra entelèquia que superar i oblidar definitivament? Una proposta basada en les nocions d'autoestima i vergonya"

Gonzalo Fernández Codina és doctor en Filosofia i advocat, professor associat a la Universitat de Barcelona. Ha publicat monografies en l'àmbit de la bioètica i el dret penal. La seva tesi estudia la legitimitat i legalitat de la secessió en contextes democràtics.

Extracte: Tant en la filosofia com en el Dret és molt habitual parlar de la dignitat humana com a fonament de tots els drets i/o del mateix ordre jurídic. Sent així, seria esperable comptar amb un concepte raonable clar que ens permetés decidir amb precisió què és acceptable i què no. I, no obstant això, succeeix més aviat el contrari: s'apel.la conmunment a la dignitat en favor d'una postura i la seva contrària, sense saber molt bé què s'està dient exactament ni per què. Al seminari revisarem les principals propostes en circulació cobre la dignitat humana i les seves moltes dificultats. No obstant, intentarem mostras els greus problemes en els que incorrem si -com també és habitual- decidim desfer-nos completament d'ella. Per acabar, completem aquesta secció crítica esbossant una nova proposta sobre la dignitat entesa com el dret a no veure's sotmés a situacions que justifiquen racionalment sentir-se envilit -una noció que, naturalment, també s'hi haurà d'aclarir.

Dia: 15 d’abril de 2024

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: 17.00h-18.00h

Ponència: “Anàlisi del canvi de paradigma migratori a Mèxic: un repte per a la seva gestió des de les administracions públiques”

Pablo Latorre Rodríguez, doctor en Dret per la Universitat de Saragossa, porta a terme les seves funcions docent i investigadora a la Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia (Mèxic). Entre les seves publicacions destaca la monografia següent: La gestión jurídica de la diversidad desde las Administraciones Públicas, Tirant lo Blanch, 2018.

Extracte: Mèxic sempre ha tingut un paper protagonista en les dinàmiques migratòries a escala mundial, tenint en compte el seu rol com a principal estat emissor de migrants cap als  Estats Units. Tot i això, recentment s’està produint una reconfiguració d’aquest escenari tradicional, ja que, a l’esmentat paper històric, també s’hi ha d’afegir el d’involuntari lloc de trànsit per als fluxos creixents de migrants d’altres procedències (notòriament centreamericans); i, fins i tot com a nova destinació final per a aquests. Les actuals tendències migratòries (entre les quals destaquen las conegudes com a caravana de migrants) suposen un enorme repte per a Mèxic, que ha d’actuar garantint el respecte als drets humans de les persones migrants i gestionar el fenomen de la diversitat cultural que aquestes comporten amb l’objectiu d’evitar els conflictes socials potencials que es puguin generar davant d’aquest desafiament inèdit.

Dia: 6 de maig de 2024

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: 17.00h - 18.00h

Ponència: "L'Estat actual de la institució de la residència fiscal"

Daniel Santiago Marcos, professor Lector de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Girona. La seva tesi, defensada el 2023, va tractar sobre la Fiscalitat del Teletreball. Les seves principals línies d'investigació recauen sobre temes diversos: l'impacte de l'alta mobilitat en la institució de la residència fiscal i la distribució del poder impositiu; les Hisendes Locals; la intel·ligència artificial en l'Administració Tributària i els seus efectes sobre els drets dels contribuents; la fiscalitat de l'habitatge i la despoblació. Així mateix, ha realitzat una estada a l'Institut de Dret Tributari Austríac i Internacional de Viena amb la finalitat d'estudiar el Dret Comparat i Fiscal Internacional respecte l'alta mobilitat de treballadors i els seus efectes sobre la fiscalitat. Properament, es publicarà la seva primera monografia sobre la Tributació de les activitats laborals prestades a distància amb l'editorial Tirant lo Blanch.

Extracte: La ponència te la finalitat d'exposar el marc jurídic de la residència fiscal de les persones físiques. Es posarà èmfasi en la problemàtica actual per a determinar-la a causa de l'alta mobilitat, als conceptes ambigus que composen l'esmentada institució i a les possibilitats que existeixen en el nostre sistema jurídic per canalitzar els diferents reptes que emergeixen de la globalització.

Dia: 3 de juny de 2024

Lloc: Sala de Juntes de la FDET

Hora: 17.00h - 18.00h

Ponència: “Els serveis urbans de l'aigua i el debat sobre una autoritat reguladora"

Iván Rodríguez Florido és actualment investigador postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra en l'Àrea de Dret Administratiu. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona (2022) amb un projecte d'investigació sobre els serveis urbans de l'aigua a España i la seva organització administrativa, tesi publicada per Aranzadi (2023). Màster en Dret d'Aigües per la Universitat de Granada (2018). Advocat de Dret Públic durant vuit anys. Secretari de l'Observatori del Cicle de l'Aigua de la Càtedra UB de dret de la regulació dels serveis públics. Guardonat amb el IX “Premi Joves Investigadors Joan Prats 2019”, categoria Administració Pública, atorgat pel Congrés Internacional en Govern, Administració i Polítiques Públiques (GIGAPP).

Extracte: El debat sobre la gestió i l'organització dels serveis urbans de l'aigua ha crescut considerablement en els darrers anys. Especialment després del reconeixement per part de l'Organització de les Nacions Unides del dret humà a l'aigua el 2010, es discuteix quin ha de ser el nivell de l'Administració pública que reguli i gestioni la prestació d'aquests serveis tan essencials per a la vida de les persones. El sistema actual del sector urbà de l'aigua presenta alguns dels reptes i disfuncions com l'envelliment de les xarxes, l'escàs nivell de recuperació de costos, l'heterogeneïtat de preus o l'elevat dèficit de transparència al sector. Tot això s´agreuja en un context d´emergència climàtica i episodis de sequera. Una mirada al dret comparat ens permet apreciar un nou paradigma on s'introdueix un regulador d'àmbit estatal sobre serveis que romanen sota la titularitat de les entitats locals. L'existència d'aquestes entitats convida a una reflexió final pel que fa a l'encaix jurídic que podria tenir la creació en el nostre ordenament d'una figura regulatòria independent sobre els serveis locals de l'aigua.