ELS ESTUDIS DE DRET A LLEIDA 1300-2023

El Departament de Dret de la Universitat de Lleida constituït el 10 de gener de 2023 té el seu origen remot en la fundació de la Universitat de Lleida. L'estudi General de Lleida, com s'anomenaven les universitats durant l'edat mitjana, va ser el primer centre d'estudis superiors fundat a Catalunya i en el conjunt dels territoris hispànics de la Corona d'Aragó.

El professor Joan Busqueta ha dedicat nombrosos treballs per reconstruir la història de la nostra institució, treballs que ens serveixen per escriure aquestes ratlles de presentació del nou Departament de Dret. En concret ens explica que el rei Jaume II, l'1 de setembre de 1300, va atorgar a la ciutat de Lleida el privilegi fundacional per impartir els ensenyaments de Dret Canònic i Dret Civil, juntament amb els de Medicina, Filosofia i Arts.

                                                                                          ***

De la importància de la ciutat en aquell moment en queda la imponent arquitectura de la Seu. La Seu Vella, de manera evocadora ens trasllada a la grandesa d'aquells moments. Un monument arquitectònic que podria funcionar com a metàfora de la nostra tradició jurídica a la ciutat de Lleida. El patrimoni arquitectònic es manté dempeus i ben visible a tots els ulls, mentre que el patrimoni jurídic es manté implícit, és part de la nostra tradició, una tradició que tal vegada no es percep amb els ulls, però que articula plenament la nostra societat.

                                                                                         ***

El rei Jaume II en l'organització de tota la Universitat de Lleida i en especial als estudis de dret, va escollir el model de l'Estudi General de Bolonya, ja que l'Alma Mater studorium de Bologna fou l'origen de totes les universitats del món i centre de referència en l'àmbit jurídic.

La Universitat de Bolonya fou fundada l'any 1088 com a conseqüència dels estudis de dret que s'hi van començar a gestar després d'haver descobert, d'una manera encara avui enigmàtica, un manuscrit de l'obra jurídica més rellevant per a la construcció del pensament jurídic actual. Aquest manuscrit, trobat quasi per casualitat, formava part del Corpus Iuris Civilis, aquest Cos de jurisprudència Civil fou una recopilació del Dret Romà clàssic (segles I a.C.-III d.C.) que al segle VI, a Bizanci, l'emperador Justinià conscient del gran valor que per a la seva època i per a la posteritat tenia el Dret Romà clàssic, va encarregar elaborar precisament a un professor de Dret, Tribonià. La troballa d'aquesta gran recopilació de Dret Romà al nord d'Itàlia al segle XI va ser l'origen de la renaixença de l'estudi del Dret Romà, i amb el seu estudi, va permetre la creació de la primera universitat a Bolonya. Els dos protagonistes principals d'aquest fascinant moment foren una erudita comtesa, Matilde de Canossa, i un reconegut jurista, Irneri.

Tornant a Lleida, quan Jaume II va fundar la Universitat de Lleida, no va dubtar que l'èxit del seu projecte requeria d'una norma que l'estructurés, aquesta norma foren els primers Estatuts de l'Estudi General de Lleida, aprovats el 28 de setembre  de 1.300, considerats els més antics i complets de la Península segons el professor Juan Pemán, on s'establia que cada any els estudiants de dret escollien entre els estudiants de dret el futur rector de la Universitat. Aquests estatus han estat una norma rellevant no només per la Universitat de Lleida sinó també per la història general de les universitats d'arreu del món.

El rei Jaume II va atorgar aquest privilegi a Lleida, conscient que la societat del moment requeria de bons juristes per consolidar la Corona d'Aragó que s'estava conformant a la Península i en el conjunt de la Mediterrània. L'Esglesia, les ciutats i la Monarquia conformaven els tres grans poders que governaven la societat mantenint els difícils equilibris entre els tres poders, els quals eren assessorats pels seus juristes. Les paeries contenen en el seu nom, i tenien en la seva missió preservar la tan preuada pau per a la bona governança de les ciutats i de la seva gent.

Segle XIV

En aquella primera Facultat s'hi formaren grans juristes cabdals pel futur del país, com per exemple Jaume Callís (c. 1370-1434), conseller i advocat dels reis, i una de les figures més rellevants del dret català medieval. En concret, cal reconèixer el seu paper en la construcció de l'anomenat pactisme, un tret característic del dret català, que busca mantenir els equilibris per tal de governar de la manera justa.

Segle XV

Un altre estudiant rellevant va ser el valencià Alfons de Borja (1378-1458), doctorat a Lleida l'any 1413 als 35 anys en Dret Civil i Canònic, i més endavant titular de la càtedra de Teologia, fins arribar a ser el Papa Calixt III, el 1455.

Segle XVI

Un altre jurista especialment destacat que va fer una estada a Lleida al segle XVI fou el gran humanista Antonio Agustín (1517-1586), nascut a Saragossa, arribà a ser bisbe de Lleida, i després arquebisbe de Tarragona. Agustín, fou un cèlebre estudiós de l'humanisme jurídic, va ser un autèntic innovador en la manera d'estudiar el dret. Va trencar amb la tradició i va transformar els estudis jurídics posant l'èmfasi en l'estudi minuciós i precís en la llengua, en la paraula en la que s'expressava el pensament jurídic. És recordat per ser el primer jurista en considerar que la Littera Florentina, la que s'havia trobat a Bolonya al segle XI, era precisament el text més el codex optimus, és a dir, el més fidel al Corpus Iuris Civilis, teoria que tres segles més tard va ratificar Theodor Mommsen (1817-1903). Però a Lleida, Agustín va venir amb l'encàrrec de reformar els Estatuts, la qual cosa no va fer fins que no va aconseguir atreure a Lleida els millors professors de Dret del moment. Aquests anys van suposar els anys de major prestigi dels estudis de Dret, precisament per aquesta atracció de talent que va aconseguir la figura d'Agustín.

Segle XVII

Durant els segles posteriors, Lleida va haver de competir amb altres universitats fundades amb posterioritat com la de Barcelona que pel fet de ser la capital atreia als que volien fer carrera a les diverses institucions de poder que es concentraven a Barcelona. Aquesta és una de les causes per les quals es estudis jurídics de Lleida van caure en un període de decadència. Una situació que es va agreujar especialment amb les devastadores guerres, primer la dels Segadors (1640-1652) i més endavant la de Successió (1701-1714).

Segle XVIII

L'antiga Universitat de Lleida, l'antic Estudi General, fou clausurat el 1717, un cop acabada la Guerra de Successió i el rei Felip V ordenà traslladar a Cervera els estudis.

Segle XX

L'any 1968 es tornaren a impartir estudis de dret en el marc de l'Estudi General de Lleida, configurat com a delegació de la Universitat de Barcelona (UB).

L'any 1986 en que el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va autoritzar la creació de la Facultat de Dret de l'Estudi General de Lleida, depenent de la Universitat de Barcelona, els estudis de Dret van tenir dos emplaçaments emblemàtics: l'antic Hospital de Santa Maria, actual seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (1968-1976) i el Convent del Roser (1976-1986).

El 12 de desembre de 1991, amb l'aprovació pel Parlament de Catalunya de la Llei 34/1991 de 30 de desembre, de creació de la Universitat de Lleida, també es va crear la Facultat de Dret i Economia que, juntament amb els estudis de la Llicenciatura de Dret i de la Diplomatura en Ciències Empresarials, va anar incorporant noves titulacions de segon cicle, així com una doble titulació: l'Itinerari Curricular Conjunt en la Llicenciatura en Dret i la Diplomatura en Ciències Empresarials (2002).

En el període comprès entre 1986 i 2002, els estudis de Dret s'impartien a l'antic Seminari Conciliar de Lleida.

A partir de 2002, es traslladen a l'actual seu de la Facultat al Campus de Cappont, situat al marge esquerra del riu Segre, al barri de Cappont. Un edifici dissenyat per formar als juristes del futur, però sempre mirant cap a la majestuosa Seu Vella.